administració online
Quant ha costat això?
Quant ha costat això?
A què venia la pregunta sobre infixos de l'altre dia? M'explico.
Des que l'ICANN va aprovar el domini .cat havia pensat registrar-ne un,
i m'ha semblat un bon moment per homenatjar/plagiar un dels dominis
d'internet que més m'agrada i que fa molt de temps que admiro:
cr.yp.to, propietat de Daniel
J. Bernstein. Em va semblar que una versió catalana decent podria
ser: cod.ifi.cat. Cosa que em va dur a registrar el domini
ifi.cat.
A partir d'aquí és quan em vaig plantejar l'estranya pregunta esmentada. I la resposta va venir com a anell al dit: l'infix més prolífic de 3 lletres és precisament "ifi", el de la idea inicial, amb 125 paraules possibles.
O sigui que hi ha camp per aprofitar el domini. Ara com ara, però, començaré per dedicar el poc temps lliure que tingui a explotar el de la idea original (i el que més m'agrada): cod.ifi.cat. Guapo, no?
Pregunta: quin infix de més de dues lletres sería més prolífic com a infix de paraules catalanes acabades en cat?
Resposta: consultem-ho al diccionari català de l'ispell:
$ zcat /usr/share/ispell/catala.mwl.gz | cut -d/ -f1 \
| perl -ne 'print scalar reverse if m/cat$/' | sort \
| perl -ne 'm/^tac(.{3})/ and print scalar reverse $1, "\n"' \
| uniq -c | sort -n
Un company egipci està detingut des d'abans d'ahir per participar en una protesta pacífica. Més info i enllaços:
I també informació actualitzada al blog free alaa.
L'Ermanno -un amic de Venezuela- i companyia han aconseguit establir un nou récord mundial de connexió wifi, a l'aconseguir un enllaç de 279 km. Són uns cracks!!
La setmana passada vaig comprar un Samsung Q30. Es diu quito. Quin canvi! El pobre otavalo (PowerPro III:16) ja està cansat després de gairebé 6 anys de feina...
El portàtil funciona perfectament amb Ubuntu GNU/Linux, i gran part dels dispositius són reconeguts i configurats automàticament. Només ha calgut instal·lar el paquet 815resolution per poder configurar la màxima resolució de la pantalla (1280x768), ja que la configuració per defecte només arribava a 1024x768. L'únic dispositiu que encara no funciona és el lector de targetes SD/MMC... sembla que caldrà instal·lar el driver sdhci manualment, o bé esperar a que s'inclogui al kernel de la distribució.
I com que no tinc cap intenció d'utilitzar el Windows XP Home que ve amb el portàtil, no vaig acceptar el CLUF que se'm va presentar el primer cop que vaig engegar el portàtil (el segon cop ja no se'm va presentar perquè vaig arrencar amb el CD d'instal·lació d'Ubuntu i vaig procedir a esborrar totes les particions existents). Avui he trucat a Samsung, perquè el CLUF diu que:
"Si usted no está de acuerdo con los términos de este CLUF, entonces no utilice ni copie el software y póngase en contacto cuanto antes con el fabricante para obtener instrucciones acerca de cómo devolver el producto o los productos no utilizados a los efectos de obtener un reembolso, de acuerdo con las normas del fabricante en materia de devoluciones"
Doncs bé, els de Samsung m'han dit que no puc tornar-los el Windows. Ja veurem què farem... he trobat una persona amb un cas similar que va presentar les reclamacions oportunes, però no se com va acabar la cosa. La veritat és que ara mateix no tinc gaire temps com per entrar en un altre embolic de reclamacions (ja en tinc prou amb ya.com ara com ara).
Algun dia parlem dels abusos sobre els consumidors.
He instal·lat el VMWare Server a la meva Debian de 64 bits, i no és immediat. L'apliació és de 32 bits i no en té prou amb les llibreries del paquet ia32-libs... ha calgut "importar" a mà algunes coses del chroot de 32 bits que tinc per aquí instal·lat cap al grup de llibreries de l'entorn ia32.
Concretament: libpam, libselinux, libsepol, i els diferents plugins de PAM.
Ara no tinc temps d'explicar-ho més detalladament. Però ja funciona. Segueix sent programari privatiu... però ara com a mínim ja és gratis. Ens hi juguem alguna cosa que algun dia arribarà a ser programari lliure? :)
Avui la Clara i en Pau fan sis mesos! I sembla que ho notin, perquè avui estan especialment divertits i desperts.
Sis mesos ja... han passat volant!
Impressionant. Els Lemmings originals implmentats amb HTML i JavaScript.
Lemmings!Algú ha dit AJAX?
El MPEG 4 és un estandard internacional i obert de codificació d'àudio i de vídeo. L'aposta per aquest format reafirma el compromís de futur de Catalunya Ràdio per les tecnologies no propietàries.
Sona bé, no? Problema: vegeu-ho a la mateixa web:
Què haig de fer per escoltar Catalunya Ràdio per internet?
Cal tenir instal·lat el Flash Player
Vaja. Això és reafirmar el compromís de futur per les tecnologíes no propietàries?
Com que per a la meva plataforma actual no hi ha un reproductor de Flash disponible, per ara sembla que em quedo sense poder-los escoltar (fins ara podia perquè, tot i ser privatiu, tenia un programari que em permetia accedir a l'emissió). Ah, i la solució no és tornar enrera i utilitzar programari privatiu "disponible per ara". Què costava posar un enllaç (en HTML de tota la vida) cap a la nova transmissió?
Llegeixo que el ministre de defensa espanyol ha denunciat el diari "Avui" davant els tribunals, per un suposat delicte contra les institucions de l'estat, mitjançant l'article que hi va publicar l'Iu Forn el passat dia 12 sota el títol Manual del bon colpista.
Preguntes que em faig:
A mi l'article original m'agrada. Entre altres coses, crec que és un exercici interessant d'humor. Ara ve un exercici més difícil: prendre's aquestes preguntes (i altres) amb tan o més humor.
A la signatura d'un comentari d'un lector de barrapunto he trobat una observació divertida que mostra una més de les moltes contradiccions de la SGAE:
Ergo: segons les seves pròpies definicions, la SGAE és una organització sense cap afany d'utilitat...
A veure si algun dia comencen a replantejar-se algunes coses.
A Cargol.net Solucions Lliures acabem de tancar el nostre primer any d'activitat, i és un bon moment per fer una reunió de revisió i planificació. La farem aquest dijous durant tot el dia.
Tenim un problema al terra del pis. Ja fa mesos. No entraré a parlar de com és possible això en un pis de nova construcció (que deu tenir uns 4 anys)... però si que parlaré de la reparació d'aquest problema. Després de trucades i visites a la immobiliaria, al propietari, a la promotora i al constructor, finalment just abans de les vacances de Nadal va venir un paleta a fer fotos del terra que s'ha aixecat (ah, va venir perquè resulta que per casualitat estava arreglant un problema similar a l'àtic i la Rosa el va anar a buscar, perquè si no no se on seriem encara). Vam quedar que vindrien a arreglar-ho després de les vacances. Fa dues setmanes que vam trucar al paleta perquè vingués. Ha vingut, si... més d'un cop... però fins ara l'únic pas que s'ha avançat en arreglar el terra ha estat treure mitja rajola. Si, mitja... és que estava trencada. I ahir em truca dient que havia de tonrar a fer fotos! Tornar a començar el procés, vaja. Que avui a les 9 del matí seria aquí altre cop. Són gairebé les 7 del vespre. Pas ha vingut. Paletos. "Sort" que estem de lloguer.
Feia temps que hi volia donar un cop d'ull, i aprofitant que ja tenia dues bones excuses – una web en la que estic treballant i la meva pròpia web personal – avui he estat jugant una estona amb flickr, un servei per publicar i relacionar fotos a la web. Encara no he mirat com fer enllaços fàcils cap a la galeria de prova que he començat, i encara menys integrar aquesta galeria amb la meva web... tot arribarà. Però és un servei força interessant!
En Carles està muntant el Planeta Cargol.net, i jo aprofito per intentar ressucitar aquest bloc per enèssima vegada. A veure si aquest cop dura una mica més.
Aquest és el primer enviament de la nova era d'aquest diari/bloc.
He començat a arreglar el lloc web... un dia d'aquests (no m'he posat una data límit) el ressucitaré. Si, fa molt que no s'actualitza, les fotos no funcionen, etc. Toy en ello.
Quant de temps sense dir res. En fi, segueixo sent un desastre. Evidentment ja he tornat de Korea, i va anar molt bé... per cert, ja vaig penjar les fotos a la web... fotos que vaig fer amb la càmera digital que em vaig comprar allà! :-))
I al tornar, molta molta feina. Entremig també he fet un petit viatge (de feina) a Cali, però no vaig tenir temps de conèixer gairebé res. Unes dues hores de passeig en tres dies... I demà me'n vaig altre cop de viatge! Aquest cop si, de vacacnes!! A Cartagena, i ni més ni menys que a l'Hotel Santa Clara! (un dels millors, si no el millor, de la ciutat, en ple centre històric). Segurament m'enduré l'ordinador, a veure si em poso al dia de correus pendents... com deia, segueixo sent un desastre i no escric a ningú... perdó...
Si, tu! Em fa molta il·lusió anar a un país asiàtic! Vaig a un curs sobre l'accés a les tecnologíes de la informació i la comunicació per part de col·lectius desfavorits. I espero que el curs estigui bé, però he de confessar que el que més gràcia em fa és visitar el país. I bé, també em portaran a un hotelàs increïble: l'Oakwood. Ja tinc el bitllet! Ha anat tot molt ràpid... m'ho han confirmat avui mateix, i marxo el dissabte, arribant el dilluns. M'hi estaré fins el primer de maig. El viatge serà una mica pallissa: Bogotà - Miami - Los Angeles - Seoul, i de tornada tres quarts del mateix (amb la diferència que de tornada l'escala a Los Angeles és de més de dotze hores... quin pal!). En fi, que estic content. Me'n vaig a Korea!
Escric des de Popayán, al sud de Colòmbia. Estic aqui per feina fins dimecres... però escric això a l'agenda, o sigui que potser quan es publiqui ja serà dimecres :-) ah, no estic gaire d'humor amb la feina: la setmana passada va ser per oblidar, i avui abans d'agafar l'avió hi ha hagut un mal rotllo amb la Marcela... ja veurem com acaba. Vaig a sopar, que les empanadas del pipián no m'han omplert.
Títol una mica bèstia, però és que no estic gaire d'humor... si, les vacances han anat molt bé, genials, fantàstic... però la tornada a la feina ha estat horrible. Tant que ara no tinc temps d'explicar res més. I encara menys temps d'arreglar el problema del diari, que s'ha arxivat automàticament (funciona!), però que no ensenya l'enllaç per veure els arxius... per ara poso aquí els enllaços a mà: hi ha contingut al primer trimestre del 2003 i al tercer trimestre del 2001. Apa, a seguir pencant (quarts de 9 ja...)
D'aqui a pocs minuts agafem l'avió... quines ganes! Cinc dies a Nuquí, a la costa del pacífic colombiana, al Chocó, una de les zones més humides i plujoses del món... o sigui que segurament ens passarem la setmana a la platja però sota la pluja... també és una de les zones amb més biodiversitat, i esperem poder fer unes quantes excursions per la selva. En fi, que en tinc moltes ganes. Ah, i sense ordinador, sense telèfon, ... per fi uns dies de vacances :-) Ah, les cabanes on ens quedarem tenen una pàgina web: El Cantil.
Doncs ha seguit plovent tot el cap de setmana... i déu n'hi do com ha plogut! Però això no ens ha impedit anar al teatre: monòlegs de la vagina. Feia uf! que no anava al teatre... i a part de les ganes que en tenia, l'obra també s'ho mereixia.
Per altra banda, avui he tornat a actualitzar el sistema operatiu de l'agenda (una nova versió d'OpenZaurus), però segueix tenint alguns problemes :-( Si triguen gaire a arreglar-los, potser em tornaré a passar al sistema operatiu original, que no és tan maco però no peta.
Ah... i només falten 6 dies per la setmaneta de vacances! Quines ganes!!
Després de massa dies de sequera (aquesta setmana fins i tot hi va haver un incendi a la muntanyeta que hi ha davant de la feina), avui s'ha posat a ploure amb ganes... aquesta tarda tornant de dinar m'he quedat xop.
Aquest cap de setmana he acabat d'actualitzar el meu currículum. A part de petites correccions per posar-lo al dia, els canvis principals són d'estètica, i en particular he après a fer algunes coses amb CSS que no havia provat abans. Especialment, els canvis per a la versió impresa (no hi ha una "versió imprimible", és directament la mateixa pàgina, només que a l'imprimir surt diferent). Es clar que això només funciona amb navegadors relativament nous... però també és part de la gràcia de CSS: en navegadors antics o especials el contingut és igualment accessible.
Ah, i hi ha una versió en castellà i una en anglès. La que apareix depèn de les preferències d'idioma configurades al navegador. En Mozilla també apareix un menú per veure l'altra versió... No he tingut temps encara de fer la versió en català :-(
Ahir va ser dimecres de cendra. Bé, això no és una gran exclusiva... però el curiós és com es viu el dia a Bogotà. Resulta que la gent (molta gent) segueix el ritual de posar-se una creu de cendra al front... tot el dia. I veus passar la gent amunt i avall (i naturalment, també a l'oficina) amb la creu al front. Curiós. I el que més gràcia em va fer va ser veure les notícies al vespre... endevineu? Doncs si, els presentadors de la tele amb la creu al front. Però això no és tot: una notícia parlava del president (per variar), i vet aquí el president dient tonteries amb la creu pintada al front. Pintoresc, no?
Ja fa dies que no escric res al diari... però la veritat és que no hi ha gaires coses noves per aquí. Molta feina, i poca cosa més. Potser el més destacat és que dissabte passat vaig dormir quinze hores :-) Estava cansadet.
D'altra banda, això de venir a la feina en bici no és tan fàcil com semblava, i la majoria de cops segueixo usant el transport públic. El principal problema és l'horari, perquè normalment plego tard, i aqui a les sis ja és fosc. També hi ha l'ordinador, que molts cops m'enduc a casa, i prefereixo no carregar-lo a l'esquena anant en bici... Total, que per ara no passo d'un dia per setmana amb la bici. Ahir vaig fer-la servir per venir, però a la tarda va caure un xàfec impressionant, i aquí es va quedar. Avui potser podria tornar a casa sobre dues rodes, però té pinta de que sortiré tard.
Avui és el "dia sin carros" (dia sense cotxes) a Bogotà. Una iniciativa que està molt bé, i que lamentablement em sembla impossible que s'implementés a Barcelona... es tracta de que avui en tot el dia no poden circular cotxes privats. Només servei públic i transport comercial. Cotxe que passi, multa (i no pas menyspreable) i cap al magatzem de la poli.
Jo em vaig comprar una bici de segona mà fa uns dies, i avui com tanta altra gent he anat a la feina en bici. Trigo una mitja hora, que és menys que el que trigo amb el bus! Intentaré fer-ho més sovint... també m'he comprat un casc, que queda molt malament, però és obligatori. A fer una mica d'exercici, que va bé.
Noticia trista: els ocellets s'han mort. Tots dos. Jo diria que de gana i de fred... o potser perque van neixer molt petits... sigui com sigui, aquest mati estaven morts al niu. Al cap d'una estona, la mare se'ls ha endut... no crec pas que els enterri. Qui sap per què se'ls enduria. En fi. A veure si s'anima alguna alta mare a okupar el niu...
Dissabte van neixer els ocellets! Són dos, i per ara són minúsculs (de la mida d'un polze). Ahir es van menjar les closques dels ous... suposo que la mare ja començarà a fer excursions a buscar menjar aviat.
Per ara s'han acabat els viatges... ahir vaig tornar a l'oficina després del viatge a Pasto. El viatge va estar prou bé però, com sempre, això de viatjar per feina va impedir conèixer gaire res. En fi, hi hauré de tornar algun altre dia, espero tenir una mica més de temps per visitar...
La novetat (tampoc tant) és que al balcó de casa hi ha una ocelleta que s'ha instal·lat en un niu sobre un dels nostres testos, i ara fa uns dies que no es mou d'allà per res (com s'ho deu fer per estar tant de temps sense menjar?). L'any passat ja n'hi va haver una que va tenir dos ocellets al mateix test! Molt maco... creixen rapidíssim! Ens mira amb desconfiança i curiositat quan la mirem per la finestra, però no s'espanta prou com per marxar i deixar els ous allà. Espero que d'aqui a un parell de dies més o menys ja sortiran de l'ou. Ja triguen...
D'aquí a una estona me'n vaig cap a Pasto, al sud del país, gairebé tocant a Equador. La setmana passada vaig estar a Popayán, no tant al sud, més calentó. Tinc alguna foto que quan tingui temps penjaré... però no gaire interessant, perquè això de viatjar per feina té l'inconvenient de que acabes per coneixer ben poca cosa.
Els viatges són part del projecte que estem fent amb Transparència per Colòmbia i quatre ajuntaments del pais: Pasto, Popayán, Buga i Rionegro. "Rendición de cuentas a nivel municipal usando Internet", o algo així, és el títol oficial del projecte... és interessant, espero que vagi bé.
Total, que porto uns dies viatjant i amb feina acumulant-se... una pila d'emails per respondre considerable.
Bé, he estat una mica desconnectat. En part, per la tornada a la feina deprés de les mini-mini-vacances de cap d'any. I en part perquè tinc una joguina nova que m'ocupa el temps lliure (i una part massa gran del temps que hauria de dedicar a altres coses): m'he comprat un Sharp Zaurus SL-550! I estic encantat :-)
La meva antiga Palm l'ha heretat la Rosa.
... a tothom! Aquí encara no han arribat ses magestats d'orient... i de fet, no crec que arribin per aquestes terres. No es celebra la festa, tampoc, tot i que demà és festiu... i l'últim dia de les meves mini-vacances també. Vacances és un dir, perquè l'únic que he fet és dormir la grip.
Aquest matí he pogut parlar amb la família gratis, no pas gràcies als reis, sinó per gentilesa de la fundació Telefònica (tan bona gent, ells), que regala 12 minuts de trucada internacional aquestes festes a "familiares directos de los misioneros y cooperantes españoles que desempeñan labores humanitarias en los distintos países del Tercer Mundo".
I una última cosa: acabo d'arreglar (espero) un petit problema de la negociació de continguts a la nova web... Ja no hauria de donar missatges de "Not acceptable", i l'idioma per omissió és el català.
Espero que els reis us portin moltes coses!
Bon any nou!!
I aprofitant el canvi d'any, he començat a fer un canvi de web... que ja tocava. Encara no està acabada, però com que a aquest pas no s'acabarà mai, ja l'he posat al servidor. La novetat més important: doncs que torna a funcionar el diari! :-)
Ja torno a ser a la feina amb la rutina habitual. La reunió de tres dies de la setmana passada va estar bé, la millor de les que hem fet amb el CID. I diferent, també. La Gemma i en Camil van arribar d'una excursió per la costa i la serralada d'Ecuador el dijous al vespre, i es van apuntar a la festa que vam organitzar després de la reunió. Per cert, com que era la darrera reunió d'uns quants companys, jo entre ells, ens van "acomiadar", i em van regalar un CD. La festa es va allargar fins passades les 6 del matí (hi ha qui va preferir no anar a dormir, perquè a les 8 hi tornavem a ser).
El dissabte vam anar a Otavalo amb la Gemma i en Camil, a comprar unes quantes cosetes al mercat. Després d'un viatge de tornada un pèl accidentat perquè el cotxe es va quedar sense llums, vam sortir tots tres amb la Claudia, en Rogier, l'Anna (tots ells cooperants), i una amiga d'en Rogier. Ara hi ha una llei a Ecuador que fa tancar tots els locals a la 1, i com que tot just ens hi acabàvem de posar, vam decidir continuar la festa a casa meva fins a les 4 més o menys. Després encara ens vam quedar un parell d'hores la Gemma, en Camil, i jo tocant la guitarra. Diumenge, relax. Ens vam llevar tard, i l'únic que vam fer va ser anar al cine al vespre. Mini-espias... a mi no em va acabar de convèncer.
Ara la Gemma i en Camil són a la selva fins dijous. La meva setmana pinta, com deia, rutinaria, amb força feina.
Però el cap de setmana serà una altra cosa: la Gemma i en Camil se'n van el dissabte al matí, però divendres a la nit arriba la Rosa, que ve a passar uns dies de vacances! Jo encara no he demanat vacances, però com que encara em queda una setmana, espero fer-les la setmana vinent.
Avui la Maria i en Marc fan dos anys de casats! Si, tu, dos anyets... com passa el temps, no? Bé, a cel·lebrar-ho, a disfrutar-ho, i a viure'n molts i molts més!
Demà me'n vaig a una reunió de cooperants del CID fins divendres (la última abans de tornar cap a casa!). He de presentar un informe del meu treball aquí i encara no he començat... i avui no ho podré pas fer. En fi. La reunió és a Pukará, a una mitja horeta de Quito. Teòricament el clima d'allà és més agradable, espero que això ajudi a acabar definitivament amb un encostipat que arrossego des del dijous passat.
La Gemma i en Camil estan a Cuenca, o al menys ahir hi eren... Potser s'ho fan venir bé per arribar dijous i s'apunten a la festeta de la reunió de cooperants, però com que no tinc el telèfon del lloc on serem ho veig una mica cru. Sigui com sigui, com a molt tard el divendres ens veurem, i el cap de setmana suposo que farem una excursioneta.
Per fi plou! Des de dissabte, que va caure un xàfec dels bons, ha estat plovent cada dia, al menys una miqueta, i alguns dies força. Ja tocava... el problema és que a partir d'ara segurament plourà tots els dies sens falta fins al gener.
I la Gemma i en Camil ja són per aquí! A ells potser no els ha alegrat tant l'arribada de la pluja un dia abans que ells... Ara mateix són a Manta, a la costa. Demà se'n van a una illa, i si tenen sort potser veuran les balenes que estan en època d'aparellament, i sembla ser que venen a aigües equatorianes a lligar.
Avui és l'aniversari de la Maria... Felicitats! No he pogut trucar des de la feina com volia, a veure si demà puc... més val tard que mai!
Hi ha dies en que un millor no s'hauria de llevar, i ahir en va ser un. Per començar el dia, la tràgica notícia: l'Alex, el nostre company i amic de la facultat, va morir dimecres. No se massa què dir... tampoc què pensar... només se que em va tocar. M'ha deixat ben ben trist. No tinc paraules... I a sobre no puc acompanyar-lo per darrer cop demà a l'enterrament.
Alex, descansa en pau.
A nivell més personal, i res comparable amb el que acabo de comentar, per postres ahir al sortir de la feina em van atracar. Tres nois armats amb una ampolla buida... per sort no s'hi van posar gaire, i només es van endur les (no tantes) peles que duia i el cinturó. I em van deixar un parell de bonys al cap (si, cops d'ampolla). El pitjor de tot: la policia. Un desastre total. Vaig anar a una comissaria que queda a prop, i no hi havia ningú. Vaig esperar una estona. Res. Vaig aanr a un garitu on venen menjars ràpids, i no va fallar, allà hi havia una patrulla prenent algo... els hi vaig comentar el que havia passat. Resposta inicial: "¿Y qué quiere que hagamos nosotros?". Comencem bé. Els vaig suggerir que, si no era molta molèstia, podien buscar als atracadors... i em van dir que d'acord, que anéssim a donar una volta. Em van fer pujar al darrera de la furgoneta (d'aquestes sense sostre darrera, un pick-up... quin fred!) i vam donar una volta al parc. Evidentment, res. I se'n van tornar a la feina (és a dir, a prendre algo). Ni em van preguntar qui sóc per si, per alguna casualitat, trobaven algun sospitós. En fi.
Avui, per distreure'm una mica i intentar fer alguna cosa per animar, he anat a l'agència de viatges per sondejar els propers viatges: Canadà, Uruguay, Argentina... i Catalunya! Tinc una reserva inical per al viatge cap a Barcelona: arribaria el diumenge 23 de desembre. Però no és gens segur encara, perquè ho he de consultar amb el CID (que paga el bitllet) i Ecuanex (per acabar de concretar quin dia exactament plego de la feina). Però ja és alguna cosa.
I finalment, en el cantó més positiu de les coses: diumenge arriben la Gemma i en Camil! Fins el 30 estaran per aquí... Aquest matí m'ha trucat la Gemma... Pobra, jo estava ben adormit! Ahir vaig adormir-me passades les 5 de la matinada, i ella ha trucat poc després de les 7 del matí... i em sembla que haurà pensat que no em feia il·lusió... però és que estava una mica fet pols. En fi, diumenge li ho explico en persona! Ah, i demà... a fer neteja profunda :)